Skip to content
Menu

Habitar les arts visuals

Què vol dir habitar una casa? Es pot habitar alguna cosa que no sigui un edifici? Podem habitar un cos? un col·lectiu? un jardí? Quins són els límits dels nostres habitatges? I els de les nostres maneres d’habitar? Al Festus cada any ens agafem a un concepte amb el qual vehicular les arts visuals, des de les quals mostrar diferents interpretacions, prismes des del qual abordar-lo i perquè no, fer preguntes que ens puguin encaminar a possibles solucions. Un exercici per qüestionar, inspirar, revelar, dirigit a ments inquietes de totes les edats.

Parar casa” és una expressió que serveix per referir-se a l’acte de preparar un espai, moblant-lo i arreglant-lo, per poder-hi viure i convertir-lo en una llar. El programa d’arts visuals del Festus d’aquest any agafa aquest títol per obrir un debat en què, no només mantenim la preocupació per la situació mediambiental que ja vam treballar en l’edició anterior, sinó que ara hi sumem una preocupació social sobre els límits dels nostres hàbits i hàbitats. El sistema de l’habitatge és complex i actualment es troba, també, en crisi. Pugen els preus, no tothom hi té accés, hi ha escassetat de matèries primeres… I, per acabar-ho d’adobar, l’engranatge vinculat a la construcció tal com la coneixem provoca un 23% de la contaminació de l’aire, un 40% de la contaminació de l’aigua i genera un 50% dels residus mundials. 

Ens cal repensar les nostres formes d’habitar el món. La nostra manera de compartir la reflexió amb vosaltres és, com sempre, a través de pràctiques artístiques que ens conviden a veure que altres futurs i altres maneres són possibles.

LAIA SOLÉ
COROMINAS

Artista, investigadora i educadora, a cavall entre Espanya i EUA, exposant en ciutats com Nova York, València o Sao Paulo, Laia Solé Coromina ha creat un cos de treballs centrat en l’espai i la seva experiència, al que s’aproxima i hi respon a través de materials, processos i accions diverses. Creu que l’espai és un aspecte central en l’experiència contemporània. Amb l’ús del dibuix i tècniques audiovisuals, ha fet desaparèixer murs i parets al carrer, ha explorat les economies informals a l’espai públic, ha transformat l’experiència del temps i l’espai, per generar noves idees sobre l’espaialitat. Amb Space Reading, rellegirà l’arquitectura torellonenca en clau feminista.

ARTISTAS
SALCHICAS

Artistas Salchicas (Manel Quintana i Maria Camila Sanjinés), agafa el testimoni del recentment desaparegut artista colombià Antonio Caro, amb la coneguda obra, Todo está muy caro, per portar-lo a l’actualitat amb una nova instal·lació. L’obra original estava conformada per una sèrie de cartells fets amb xilografia amb un missatge contundent i proper a la realitat de l’Amèrica Llatina d’aquell temps. Amb aquesta obra Antonio Caro no pretenia descobrir una nova realitat, sinó assenyalar un lloc comú, la precarietat i l’expulsió d’una part de la societat del sistema econòmic benestant. El procés de les últimes dècades confirma de manera clara aquella intuïció conceptual de Caro el 1978 i en reforça la vigència. Sota aquest premissa la instal·lació La luz está muy cara posa de manifest l’actual crisi econòmica i la precarietat energètica. 

JORDI
CASAS

Jordi Casas amb No visible ens convida a evidenciar realitats invisibilitzades. Com a director d’art i fotògraf, ens mostra tres habitatges, tres espais del buit, el res, allò invisible pels demés. Persones apartades, arraconades des del que altres consideren l’esfera pública. El fotògraf, amb les seves eines i mirada, capta aquestes realitats i ens posa de manifest el que la nostra percepció sigui capaç de discernir en la dificultat a la hora de veure-les.

Rosa Tharrats i Gabriel Ventura

Rosa Tharrats i Gabriel Ventura, que entre altres han col·laborat amb el cineasta Albert Serra, ens proposen un exercici d’habitar consciències a través de la meditació i l’establiment momentani d’una “secta”, remetent a la memòria i els viatges astrals. Durant un dia, als jardins de Can Parrella, els artistes crearan una escenografia mínima on practicaran un ritual iniciàtic per als visitants del festival que s’hi vulguin unir. A través d’aquest ritual, lúdic i simbòlic, els iniciats passaran a formar part de la secta de la trena. Tharrats s’interessa per la comunicació sensorial i espiritual entre diferents “espècies” de materials animats i cossos. Ventura és un escriptor que ha cultivat la poesia, la prosa, l’entrevista, la ficció, el guió i l’epístola. Les arts visuals i escèniques els uneixen en aquesta acció.

Més enllà de les arts visuals, “habitarem” en altres propostes, com les de Eléctrico 28 i la Companyia Jordi Font.